diumenge, 26 de gener de 2014

Plouen diners

Després de tants anys de crisi i recessió, de sobte sembla que tot són bones notícies. L´economia espanyola ha accelerat el seu ritme de creixement en els últims tres mesos i el sector de serveis ha tingut un desembre excel.lent mentre que els diners arriben al nostre país de tot arreu. I és veritat, la borsa va pujar més d´un 20% el 2013 mentre que les accions de la banca espanyola eren entre les primeres mundials per increment de valor. Naturalment, qui volgués amargar una mica la festa podria assenyalar que aquest ingrés de diners tan fantàstic també ha servit per augmentar el deute extern net del país que ha crescut d´un 91% del PIB el desembre del 2012 fins a gairebé un 98% l´octubre de l´any passat.

D´altra banda, comencem a tenir una idea de la capacitat actual de l´economia per crear ocupació. L´activitat econòmica va créixer durant el quart trimestre a un ritme d´1,2% anualitzat.

Però malgrat aquesta dinàmica, segons els resultats de l´última EPA el número d´ocupats a Espanya no ha pujat, i de fet ha disminuït en 65.000 persones durant el mateix període. Sorprenentment, mentre l´ocupació baixava el nombre d´aturats també disminuïa -en unes 8.400 persones- resultat que no hauria d´estranyar tenint en compte que la població activa va baixar en 73.400 persones.

En resum, encara que l´economia s´està visiblement beneficiant del millor clima tant a Europa com en altres regions del món, i els actius financers noten l´impacte de la política monetària expansiva dels bancs centrals, en conjunt la situació està lluny de ser perfecta. Sobretot cal tenir en compte que no tots els espanyols són accionistes a la borsa, i que mentre els diners arriben de tot arreu no arriben a totes les parts. Encara hi ha dues Espanyes en aquest sentit i no hem d´oblidar mai que una política monetària que només ajuda alguns no és políticament sostenible a llarg termini.

L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 26 de gener de 2014 en el suplement Dinero

dijous, 23 de gener de 2014

Un país per a vells?

La frase ha entrat en el vocabulari popular d´avui dia per formar part del títol d´una pel.lícula dirigida pels germans Coen. Però ara mateix sembla perfectament feta a mida per descriure el que està passant a la perifèria d´Europa, on la població és cada dia més vella, i els joves, a falta de feina, marxen a la recerca de millors oportunitats.

La realitat que s´amaga darrere d´aquest fenòmen sembla indiscutible: els joves estan sent el col.lectiu més castigat per la crisi. Atès aquest rerafons, no és sorprenent que les dades de l´Institut Nacional d´Estadística (INE) ens avisin que la població d´Espanya està disminuint, i principalment per l´emigració dels joves. Durant l´any 2012 es va reduir en 113.902 persones. Darrere d´aquesta xifra hi havia un saldo migratori negatiu de 162.390 persones. L´INE té previst que la població tornarà a caure el 2013, aquesta vegada en 242.440 persones amb un saldo migratori negatiu de gairebé 300.000;una acceleració bastant important sobre l´any anterior.

La gran recessió de 2012-2013 s´ha acabat, l´economia s´ha estabilitzat i fins i tot hi ha una lleugera tendència cap al creixement. S´ha evitat el pitjor, com a mínim de moment. Però sis anys després d´iniciar-se la crisi més gran de tota l´història de l´economia espanyola queden moltes preguntes encara obertes, entre elles la futura dinàmica de la població espanyola i quin impacte tindrà aquesta sobre l´economia. El país està atrapat en un tipus de cercle viciós: el que es guanya d´una banda es perd per l´altra, les exportacions pugen, el consum baixa i l´economia es troba en un punt mort. Mentrestant, la sortida de població en edat de treballar fa cada vegada més precari el futur del sistema de pensions. Aquest fràgil equilibri és realment preocupant, perquè segurament aguantarem mentres faci bon temps, pero que passarà en el moment que comenci a ploure?

L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 12 de gener de 2014 en el suplement Dinero