diumenge, 26 de juliol del 2009

Tinc una pregunta pels meus compatriotes catalans.

Tinc una pregunta. Sóc català d'adopció (nascut a Gran Bretanya), i no n'estic gens penedit! Estic molt a gust aquí, amb gairebé tot. Però hi ha una cosa que em molesta, i això té a veure amb la resposta a la crisi.

Potser, com a provinent de Gran Bretanya, tinc altres costums i formes de reaccionar, però per més voltes que dono al tema no ho arribo a entendre!

Espanya, com a país, s'ha rendit davant del repte més gran que s'ha presentat des de la transició. Per què no em sorprèn? És la mateixa reacció que es va donar al problema del Prestige en majúscula. Busquem un remolc i portem el vaixell amb tots els productes tòxics del sistema bancari espanyol a un altre port. Que ens deixin en pau!

Però realment la falta de reacció de la societat catalana - que sembla que està negant que el que està passant realment està passant - m'ha sorprès de veritat. La postura agenollada que ha adoptat la societat espanyola no em sorprèn gens, però la catalana...!

Nosaltres tan contents, amb ganes que passi el botxí. Cansats de tanta història i tanta derrota, ens rendim sense lluitar? Així doncs, la pregunta és: És aquest el meu nou país? On se n'ha anat l'espirit de "desperta ferro"?

Bé, potser sóc l'únic però jo no em rendeixo mai.

"Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris"

1 comentari:

Marc Lloveras ha dit...

Ignorància potser?

per la majoria de la gent, la crisi és com un fantasma inabastable, que es tem i que toca aleatòriament cada cop a més amics i familiars, però que no es pot preveure ni controlar. Es creu que aquest fantasma va ser creat per les hipoteques subprime i que fins i tot ha afectat a les "sòlides" entitats financeres locals.

El debat local sembla molt superficial, potser no hi ha macroeconomistes amb capacitat de divulgació, o potser la investigació macroeconòmica local és pobre.

I dins d'aquesta manca de profunditat hi ha potser una tendència cap a la teoria del cicle econòmic... tot es culpa de Greenspan i el BCE.

Cal animar un debat tan necessari en aquests moments.