diumenge, 13 de setembre del 2009

La Pujada d'Impostos No Es Una Solucció Per Espanya

Fa unes setmanes , el corresponsal del Financial Times a Espanya, Victor Mallet, va citar al ministre de Foment, José Blanco ,qui estava especulant sobre la possibilitat que el govern central apugés impostos com una manera d´ alleugerar la crisi que s'està produint en la financiació del govern degut a la contracció econòmica.

Al meu entendre, la Espanya de Zapatero, se sembla cada dia més a la Hongria de l'antic primer ministre Ferenc Gyurcsány qui va haver de deixar el seu càrrec després que en una reunió de primers ministres dels estats europeus es va veure ben clar que ell era el principal obstacle a les reformes estructurals i socials que tan necessitava el seu país. I aixó també ho dic des del punt de vista dels dos grans problemes que té Espanya tant pel que fa els dèficits públics com pel que fa el dèficit en el compte corrent, i la impressió que dóna el govern que les coses estan fora de control i , sobretot, que ningú sap precisament què fer.

Ara bé, jo no sóc militant de cap partit polític, i de cap manera, les meves observacions s´han d´entendre en aquest sentit . La situació s´ha anat deteriorant des que Pedro Solbes i David Vergara varen ser cessats. L´ únic gran misteri per a mi és perquè, en un país en el bell mig de la crisi més gran que s'ha conegut mai aquí, varen ser substituïts per un equip sense cap mena d'experiència rellevant i que sembla no entendre gairebé res de macroeconomia ni de la patologia especifica que pateix Espanya. Per deixar constància, si les coses segueixen així, no tinc cap dificultat en predir que el Fons Monetari Internacional (FMI) tindrà una delegació permanent a Madrid abans de acabar el 2011 .

La següent gràfica de Dominic Bryant Cap d'Economia Europea a PNB Paribas, deixa clar, que malgrat que les famílies espanyoles i les empreses s’estan activament desendeutant , les finances del Estat s’estan deteriorant d´ una manera completament insostenible.




En relació a la declaracions del ministre Blanco, i les subsegüents declaracions del president de govern Zapatero i de la ministra Salgado, simplement m’agradaria fer tres aclariments:

En primer lloc , està poc clar que la proposta actual sigui una proposta ben pensada . Com a recepta per atacar la crisi actual és molt poc seriosa. Sembla que darrere la cortina hi ha una batalla campal per a prendre llocs dintre del mateix PSOE , i les darreres declaracións del conseller Castells han de ser contemplades en aquest sentit.

Bàsicament, a mi em sembla que el govern espanyol no vol ni sentir-ne parlar del procès, imprescindible per cert, de devaluació interna, i farà el que pugui per evitar anar en aquesta direcció. La mare de tots els ous és el problema de la deflació, i la caiguda de recaptació que suposaran la baixada continua de preus. El que està passant a Espanya, té molt a veure amb el que hem vist passar als països de l'Europa de l’Est, amb un decalatge de 12 mesos, i amb la diferència que els estats del Sud d’Europa són més rics, i per tant tenien més coixí quan la crisi va esclatar. A més a més, tenen el recolzament de liquiditat abundant del Banc Central. Mentre que ningú sap què passarà si Espanya no ha fet els canvis estructurals necessaris abans que l'activitat economica recomenci en altres paisos d'Europa.

El govern està tancat a "cal y canto" en tots els costats, i simplement no sap cap a on tirar, i té, per exemple compromisos d’increments salarials amb els funcionaris, pel pròxim any, que difícilment podrà acomplir amb la difícil situació actual. Falta la valentia moral per dir-les als funcionaris que quan no hi ha diners, no hi ha diners. I només som al principi.

En segon lloc, existeix un gran problema poc explicat o del qual pocs en volen parlar, i aquest és un problema que també s´està veient a altres economies, i és que amb la pressió de la crisi molta activitat econòmica passa al sectors submergits. Mireu el que està passant a Itàlia amb el deute públic, i això ha estat així durant molts anys. També ho hem vist als països de l’Est . Les contraccions de les economies dels estats Bàltics, en teoria són d'un grau aproximat del 20% annual, però en la meva opinió, malgrat que les contracions són prou grans per ser greus no ho són de tal magnitud. El que està passant és que la gent simplement declara cada vegada menys. Mireu el percentatge d'autònoms que són en teoria mileuristes, realment creieu que aixó es aixi?

De fet, això és un problema contra el qual el FMI està lluitant dia i nit a Letònia. Però tot aquest procés fa les coses molt difícils pels ministres d’Hisenda , com podem imaginar. Més impostos pels més rics i pels professionals de la classe mitja seria totalment improductiu en les condicions d´ ara, ja que només acceleraria encara més el procés de contracció econòmica.

Per últim , increments en l' lVA també són contraproduents, malgrat la negació rotunda de José Luis Rodríguez Zapatero de què aixó sigui així, perquè aquest tipus d'impost fa minvar el consum directament, i estem en una situació on el consum ha anat baixant durant molts mesos, i seguirà declinant per tot arreu. Tot aquests increments el que faran és accelerar encara més la contracció. I de fet, apostaria fort a que els increments de l´IVA seran negatius fins i tot en la recaptació , per la caiguda del consum. De fet, el president del govern espanyol s'ha entossudit en què a Alemanya la creació de llocs de treball va venir inclús després de la pujada de l´ IVA, el gener de 2007. El que no explica Zapatero, com en tantes altres ocasions, és que Alemanya és un país totalment dependent de les exportacións, i per tant els llocs de treball van seguir pujant degut a la forta capacitat de la economia alemana de fer exportacions, i no perquè el consum intern hagués aguantar, com es veura en els gràfics, més abaix. El consum intern va rebre un cop mortifer degut a la pujada de l´IVA, que només va fer que la economia alemana continui encara més pendent de les exportacions, per la qual cosa s'ha resentit molt últimament, i raó per la qual, malgrat no tenir "una bombolla immobiliaria", l'economia alemana està caient més ràpid, inclús, que la economia espanyola enguany.


2 comentaris:

D. Vidal ha dit...

Suposo que el govern Zapatero no vol ni sentir a parlar d'assumir l'escenari de devaluació interna perquè deu pensar que així segur que perdrà les eleccions, ja que no podria aguantar l'escenari que se li plantejaria a curt termini. Evidentment això va en contra del futur a llarg termini... no ho sé, a vegades tinc la impressió que en Zapatero deu veure inevitable que aquesta serà la seva última legislatura i ho va fent tot pensant només en el seu moment de "President de la UE", en el curt termini.

Ara veurem com s'ho fa per arreglar els pressupostos de l'any vinent per arribar viu a gener, perquè això políticament té un risc important. M'extranya que faci això d'apujar els impostos, sembla una mesura a la desesperada, realment si no pot obtenir més diners via deute és perquè hi deu haver un risc important de que no es pugui arribar a col·locar, i el Trichet deu parar una mica els peus als bancs i caixes espanyols quan li demanen ingents quantitats de diners per "anar tirant".

bogo ha dit...

Tan de bo que Zapatero, en lloc de regalar tants subsidis d'atur, poses en marxa una empresa pública per invertir massivamente en molins de vent per fer electricitat. Llavors com a mínim es reduïría la despesa de petroli... alleugerint la balança comercial, i a demès quan arrivès la recuperació económica es podria privatitzar, i aixó permetría millorar el dèficit públic.

D'altre banda, aquest 20% de devaluació interna del sous i els preus, em resulta sospitosament semblant al 20% de beneficis que acostumaben a guanyar els bancs cada any fins fa ben poc... cuan a més, segons la OCDE deia que España era dels països que menys había aumentat el poder adquisitiu dels treballadors durant el periode d'expansió de l'economia.

Pot ser la sol.lució passa per forçar als bancs a no tenir beneficis durant una bona temporada, o com a minim tenir molt menys...