“La crisi econòmica ha ajudat a explicar els costos elevats – per als negocis i per als contribuents- de les autonomies espanyoles i les múltiples burocràcies locals i regionals que han generat, costos que estaven amagats per les grans quantitats de diners provinents dels impostos per obres durant el “boom” immobiliari. Això apunta a problemes que es poden aguditzar a altres països, inclòs el Regne Unit, amb els seus debats sobre l’autogovern a Irlanda del Nord, Escòcia i Gal•les.”Recordem que The Wall Street Journal, The Economist, Bloomber, tots estan d'accord sobre aquest punt - que el sistema autonomic d'espanya es una de les causes de la deterioració en les finances publiques espanyoles, aixi que vagin preparant.
“El govern socialista espanyol necessita urgentment retallar despeses per evitar que el dèficit pressupostari s’enfili enguany per damunt del 10 per cent del producte interior brut, però troba l’espai de maniobra molt limitat a causa de l’estructura regional del país. Un 30 per cent del pressupost es destina als pagaments obligatoris de la seguretat social, i deixa només una cinquena part dels recursos sota el control directe del centre.”
“La situació s’ha encomanat a la resta del país com la grip del porc”, diu el professor Savater. “El llenguatge i les actituds del nacionalisme s’han estès ara a totes les regions d’Espanya, incloses aquelles que no havien estat mai nacionalistes. A tothom qui parla de la unitat d’Espanya, el miren malament.”
“Les agències internacionals d’avaluació del crèdit, impacients per la manca de disciplina fiscal, han començat a infravalorar el deute, cada vegada més elevat, no només d’Espanya sinó també de les seves regions.”
“En el passat, s’ha demostrat que el marc institucional era suportable per a les regions espanyoles mentre l’economia nacional creixia de manera ràpida i contínua”, deia un report de Moody poc temps abans que l’agència d’avaluació infravalorés el deute de Catalunya a finals del mes passat. “En el nou entorn de crisi econòmica, les antigues fortaleses del sistema esdevenen febleses.”
“Per això, per primera vegada des de fa molts anys hi ha senyals que el procés d’autonomia es pot encallar o fins i tot invertir. Això, en teoria, seria més probable si el PP, fortament compromès per ideologia i història amb la unitat d’Espanya, arribava al poder a les properes eleccions generals que tindran lloc el 2012. Però els polítics del PP han resultat estar tan desitjosos, com els seus rivals d’esquerra, de construir les bases del poder regional i local i gaudir dels fruits financers fins ara abundants del sistema autonòmic espanyol. Com a tot arreu d’Europa, els nacionalistes de les regions no cediran fàcilment el terreny guanyat les últimes dècades.”
Bloomberg - "Zapatero Choice of Allies Jeopardizes Deficit-Cutting" (July 2009)
La tria d’aliats del primer ministre espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pot dificultar el seu objectiu de controlar el dèficit pressupostari creixent del país.”The Economist - "How Much Is Enough" (November 2008)
La promesa de Zapatero de reduir el forat que s’ha creat en més de dos terços, s’ha complicat perquè no disposa de majoria parlamentària. Això el pot empènyer a pactar amb partits que volen gastar, més que cap altra cosa, fet que comprometria la recuperació dels bonos espanyols dels darrers cinc mesos. El dèficit del govern central de la primera meitat de l’any arribava a 38.600 milions d’euros, o el 3,6 per cent del producte interior brut, més de vuit vegades el valor de l’any anterior, segons dades divulgades ahir.
"Devolution has been good for Spain, but it may have gone too far"The Economist "All Must Have Prizes" (July 2009)
Tothom és un guanyador a l’Alícia de Zapaterolàndia
Per tant, si tothom hi guanya, qui hi perd? El govern central en tindrà menys, diu
Jesús Fernández-Villaverde, de la Universitat de Pennsylvania. Els economistes pensen que aquests acords augmentaran el dèficit pressupostari – que ja s’acosta al 12% del PIB – en un punt del percentatge. La ministra d’economia, Elena Salgado, admet que els acords augmentaran el dèficit pressupostari una mica, però argumenta que principalment transferiran el deute existent de les regions al govern central. Els futurs contribuents també hi perdran, perquè hauran d’eixugar el deute d’Espanya a llarg termini.
Els nous acords reflecteixen sens dubte una de les noves realitats d’Espanya: els grans “gastadors” de diners públics són els governs regionals, que gestionen l’educació, la sanitat i miríades d’altres serveis. Però això no representa un gran problema. Els governs regionals poden decidir on van molts impostos, però tenen poca influència sobre com es recapten (llevat del País Basc i Navarra, que estan fora dels acords). Això vol dir que tenen menys pressió per ser eficients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada