diumenge, 23 de desembre de 2012

El Sorteig de Nadal Del BCE

Mentre que uns celebreran els guanys (i altres comtabilitzen les perdues) tot mirant la llista de la Loteria de Nadal, els que gestionen els comptes dels bancs espanyols i catalans potser passaran aquest cap de setmana amb els ulls clavats sobre un altre bloc de numeros - els que venen del oferiment record de diners que va fer efectiu el BCE aquest passat dimecres. El BCE va otorgar un total de 489.000 milions de euros a mes de cinc cent bancs, una quantitat equivalent a un cinc percent del PIB de la euro zona, i la mes gran que ha fet mai el BCE en una sola operació. Pero el detall mes important d'aquesta operació no va ser la quantitat de diners subministrada - de fet la suma de prestecs que el BCE te pendents ara per ara no es molt diferent al total assolit el Septembre del 2009 o el Juny 2010 - sinó el termini dels prestecs, que eren de tres anys. Prestant diners a mes llarg termini, s'espera, no només ajudara els bancs amb els problemes mes urgents de liquiditat, sinó que també facilitara treure una mica de la presió que ara plana sobre el BCE comprant deute public dels paisos periferics.

El rerafons de la situació es el nivell de financament del Fons de Estabilitat Financera Europea - el vehicle que l’Unió Europea ha creat per intentar frenar la crisi de deute. Donat que hi ha molts dubtes sobre la quantitat de diners que aquesta entitat pot recaptar, els liders europeus busquen altres fonts de diners allà on sigui en aquests moments, fins i tot en paisos emergents com la Xina o Brazil. Els estats nacionals de la zona euro volen a tota costa no pujar el volum del seu deute, i sobretot no ampliar la seva exposició al deute de altres estats. Aleshores la presió cau sobre el BCE, i el senyor Draghi (recolzat pels representants del Bundesbank) es contundent quan diu que el risc no es trespasara a la seva institució, i d'aqui el recurs als bancs comercials per comprar el deute, ja que en ultima instancia els bancs i la seva recapitalizació si fes falta son responsibilitat dels Estats respectius.

Pero hi ha una part de l'ultim canvi de politica del BCE que ha rebut menys atenció, i aquí em refereixo a l'ampliació del tipus de colateral que el banc pot acceptar. A partir d'ara, els bancs, a mes a mes de deute public poden utilitzar certs tipus de credit amb el sector privat com colateral. Aquesta mesura estaría encaminada a facilitar l'aribada de diners sobretot a les petites i mitjanes empreses, i pot fer arribar circulant a les empreses a través, per exemple, de convertir linees de credit en prestecs normals. Com que aquests prestecs no estan clasificats per cap agencia extern de rating, el criteri de prestecs acceptables es deixara en mans del banc central de cada pais, pero en principi sembla que qualsevol prestec bilateral que no tingui indicis de morositat pot servir.

Potser per canviar de tema i oblidar-se d’aquest numero de loteria que volia per que no va arribar ano comprar alguns, segurament, es tornara la pagina per mirar un altre lista, la dels ministres del flamant govern de Mariano Rajoy. Arribat el cas, i tenint en comte que el ministre d’ economia serà el connegut ex director de Lehman Brothers espanya, Don Luis de Guindos, potser mes d'un es deixara pensar en el anomenat "banc dolent", i en que fara el nou responsable d'economia al respecte. Aquí, com sempre, el problema no es que vols fer, pero com fer el que vols fer sense gastar diners que no tens. Doncs bé, per aqui potser el nou ministre trobara un petit regal de nadal del Senyor Draghi, perque tenint en compte que no tots els prestecs a promotors estan considerats "toxics" pel Banc d'Espanya no es del tot descartartable que una bona part d'aquest prestecs "bons" arribaran als mans del BCE com colateral, i així sera factible mantenir aquests prestecs en balanç com a minim tres anys més, a l'espera, naturalment, de temps millors. Bon Nadal a tothom!

L'article que va publicar El Punt Avui el disabte 24 de decembre de 2011 en el suplement l'Economic.