Avui he tingut un somni...

Avui he tingut un somni. Mai m’he pres un daiquiri estirada còmodament en una tumbona, però mira per on, en el meu somni ho estava fent! La tumbona estava davall una palmera i damunt l’ arena blanca, a dos metres escassos de la mar, una mar feta d’aigua cristal·lina amb reflexos verds i blaus. La remor de les onades, anant i venint, començava a produir-me un estat de somnolència molt agradable, i en aquell moment vaig tenir el pensament, molt fugaç, que si algú s’atrevia a dir-me qualsevol beneiteria en aquell moment, traient-me d’aquell estat de glòria, sense cap mena de dubte el despatxaria amb un moc! Després de tot un any de treballar amb un horari que no em deixa temps lliure per a res més, i cobrant un sou que fa anys pateix de congelació, bé em mereixo ara unes bones vacances, d’aquestes que anuncien a les agències de viatges!

Però, com ja he dit al principi, tot ha estat un somni! El despertador ha sonat puntual, com acostuma a fer, a dos quarts de vuit. I en lloc de palmera hi havia un penjador de roba, i en lloc de mar hi havia un terra de rajoles vermelles i no gaire cristal·lines...

No sé si els somnis tenen alguna importància, alguna repercussió en la nostra vida real però, de moment, tinc el convenciment que aquest estiu no viatjaré ni a Les Illes Cook ni a l’arxipèlag de les Filipines, ni a Hawai...
Amb sort, si el temps ho permet, m’arribaré a la Barceloneta, al Masnou a tot estirar, amb el tren de la RENFE; i allà, en algun xiringuito, em prendré una cerveseta ben fresca, a la meva salut.