diumenge, 27 de juliol de 2008

Al Mal Temps Bona Cara

Ja està, he decidit no enrabiar-me més! Al mal temps bona cara! Quan les coses van maldades, no hi ha res més intel·ligent que fer un esforç i, contra el costum general, mirar la part positiva del que ens envolta: tenim salut? feina? amics? parella fixa o amant ocasional? estem de vacances? cobrem un sou que ens permet anar tirant? tenim un sostre sota el qual aixoplugar-nos? Només que tinguem tres o quatre d’aquests punts que he citat, ja podem donar-nos per ben satisfets! Jo he fet revisió de la meva situació i em sento optimista! Si hi ha crisi mundial i en especial al nostre país, ja ens en sortirem, no?

Per tot això, avui he començat un ritual estrany, ho reconec: he escrit un petit text de Bon dia, donant ànims als meus veïns, intentant fer-los veure com n’és de bonica, la vida! I, de bon matí, l’he penjat a dins l’ascensor, amb una mica de cel·lo, i he decidit escriure’n un cada dia (potser diran: Bon dia, veí! Deures per avui: Somrigui, si’s plau! , S’ha adonat del dia tan bonic que fa? , o bé Ànim: avui és un bon dia per deixar de fumar! ).
En alguns dels viatges cap amunt i cap avall del meu edifici, al llarg del dia, he coincidit amb bastants veïns, que es llegien el meu article amb actituds diferents: la dona del 3r ha somrigut i ha dit: ”Ja té raó, ja!”; un altre, crec que el del 5è., rondinava que l’autor del text era un boig somiatruites, o bé de família rica, que no sabia què era estar a l’atur i haver de pujar tres fills adolescents! (Jo, evidentment, he fet mutis, i per un moment m’ha assaltat el dubte de si realment jo seria una ingènua somiatruites...). I un altre, del tot inexpressiu, l’ha llegit amb posat seriós, i ha sortit de l’ascensor sense dir ni ase ni bèstia! Si és que en aquest món hi ha per a tots els gustos!

Però jo he seguit engrescada, i voldria contagiar el meu optimisme a tothom. Que l’atur està pujant? que haurem d’estalviar una mica més que fins ara? que potser no viatjarem a l’estiu, ni podrem canviar de cotxe? Bé, no serà ni la primera ni l’última crisi que patim! A més, com sento dir des que era una nena, no hi ha mal que 100 anys duri!

Bé, el dia finalitza i m’he de posar a escriure un altre text anònim per demà, per desitjar als meus veïns que tinguin un bon dia i enviar-los una mica d’energia positiva. Si no ho aconsegueixo confio que, com a mínim, els hauré distret durant l’estona que dura el viatge en ascensor...!