diumenge, 10 de març de 2013

A La Recerca de l'Ombra

Aquesta setmana la crisi econònomica espanyola ha traspassat una altra fita: l'atur registrat ha superat els 5 miliòns per primera vegada en la hisòria. O sigui, que la taxa d'atur ja està per sobre del 26% i continua pujant. Però més enllà de la preoccupant situació actual hi ha bones expectatives cara al futur. El 2014 és bastant probable que l'atur deixi de pujar més, una vegada assolit un nivell lleugerament per sobre del 27%. Amb cada vegada més joves fent les maletes i sortint del país a la recerca de feina, i amb una part creixent de la població en edat de jubilar-se, es presumible que en algun moment hi haurà un topall.



Aleshores, l’atur s’estabilitzarà. Però commençarà a baiaxar? Aquesta és una pregunta important. La resposta és que difícilment notarem cap canvi significatiu, perquè l’escassa taxa de creixement que es pot preveure no donarà per gaire. Però una altre vegada, per què no pot créixer més? Al cap i a la fi, no están les exportcaions demonstrant un rendiment extraordinari?




I és certa, la pujada de les exportacions d’Espanya ha estat espectacular. Llavors, per qué no creix l’economia?




 La clau per entendre aquesta situación enigmàtica es pot trovar en una reformulació de la famosa frase de Bill Clinton, és la demanda interna, talòs!


Els economistas que apostàvem per l’anomenada devaluació interna, estàvem pensant en una reducció tant de preus com de salaris, en la mateixa mesura. El que passa avui a Espanya és que els ingresos cauen, però els preus pugen més que en la zona euro. La consequencia és evident, el consum baixa, i no para de baixar. La societat espanyola està fent una feina de Sísif en què tot l’esforç que es fa per una banda es perd per l’altre. La situació tindria una certa semblança a la d’una persona corrent infatigablement en un intent d’aconseguir la seva propia ombra.


L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 10 de març de 2013 en el suplement Dinero