On queda Costa Rica?

Després d’un mes i mig de treballar, ja no em recordo de les vacances a Costa Rica! Tant que van costar d’arribar, i tan aviat com les he oblidades! La feina ens absorbeix de tal manera que de vegades sembla que no hi ha res més a la nostra vida! Però ara vull dedicar uns minuts a rememorar aquells dies en què el color verd, en les seves diverses tonalitats, era el predominant: boscos selvàtics amb arbres altíssims pertot arreu, coronats per micos d’aspecte agressiu que no feien més que articular crits que gelaven la sang, i per óssos mandrosos, que s’agafen la vida amb una filosofia envejable, com el seu nom dóna a entendre.

Recordo amb especial simpatia les tortugues, també verdes, sortint del mar en plena nit, fent un clot on mig enterrar-se i, al cap d’una bona estona, començar a posar ous... Jo m’hi vaig abocar pel darrere; literalment em vaig situar al cul de la tortuga, per no perdre’m el fantàstic part múltiple i, pel que em va semblar gens dolorós, de dotzenes d’ous, boles blanques com pilotes de Ping-pong. I després, la tortuga agafava ànims i tornava a fer-se a la mar, amb el seu caminar lent i maldestre però constant, deixant les criatures colgades sota la sorra humida, fins al dia que se sentin prou fortes per sortir de l’ou i fer-se també a la mar!



Costa Rica és una maragda, però no a tothom li agraden les maragdes! No recomanaria a ningú anar-hi si no li agrada molt la natura, perquè... no hi ha res més, de debò! Pots divertir-te, això sí, fent algun esport d’aventura: imagineu-me a mi, penjada d’una corda i lliscant a través d’un cable d’arbre en arbre, talment com la Jenni del Tarsan. O fent cabrioles dins d’una embarcació de goma, en un riu ple de salts d’aigua i de grans roques, i mullada fins al moll dels ossos, resant perquè els simpàtics Ticos que governaven la barca sabessin el que es feien...


Però com deia al principi, tot això sembla que ja pertanyi a un passat molt antic.
Ara em cal matinar, anar a la feina amb cert mal humor, patir les picades dels mosquits tigre que han envaït els locals on treballo, omplir-me de paciència amb la gent, i... esperar que arribin unes altres vacances on pugui veure països de color verd com les maragdes.