La història, ens diuen, sempre es repeteix. Pot ser en forma de tragèdia, o bé en forma de farsa. Però, és realment cert això? I si ens toca viure una època en què el futur s´assemblarà menys que mai al passat? Només hem de pensar en factors tecnològics com internet o la biotecnologia. Ës evident que el món dels nostres fills no serà gaire semblant al de la nostra infantesa. El més curiós és observar la dificultat que tenim a l´hora d´acceptar-ho emocionalment. Sembla que aquest fenomen no és casual, sinó més aviat una característica de la nostra especie.
La conseqüència de mirar sempre cap enrere és que no ens fixem prou en els canvis que ens envolten. La literatura anglesa de finals del segle XVIII manca totalment de referències sobre la revolució industrial, tot i que avui dia es considera aquest fenomen clau per entendre la història moderna.
Aquesta setmana hem tingut la confirmació que l´economia espanyola ha sortit de la recessió, i ara toca organitzar les nostres expectatives de recuperació. Estem preparats, per difícil que sigui, per preveure la possibilitat que aquesta vegada el futur serà realment diferent?
En primer lloc hi ha el factor del deute, que fa que la recessió de què hem sortit no hagi estat ni la primera ni l´última en aquesta llarga crisi que vivim. És possible que el procés de sanejament trigui tota una dècada a causa del fet que el sector privat ha d´equilibrar els seus comptes.
Però hi ha un altre factor, que realment és nou, que suggereix que en aquest cas el passat serà un mal exemple: l´envelliment de la població i la reducció sistemàtica de la mida de les forces laborals. Això sí que no ho hem viscut abans, tot i que marcarà el futur econòmic més que qualsevol altre element que puguem imaginar.
L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 27 de octobre de 2013 en el suplement Dinero
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada