Ha estat la setmana de les declaracions. D´una banda, el ministre Luis de Guindos opinava que les exportacions alemanyes ajuden Espanya, mentre que, d´altra banda, l´economista dels Estats Units Larry Summers explicava en una reunió organitzada per l´FMI que les economies desenvolupades havien entrat en una època d´estancament secular.
El que és interessant d´això és que no els falta raó ni a l´un ni a l´altre. És cert que qualsevol cosa que vagi bé a Alemanya també va bé a Espanya. El que passa és que a causa de la caiguda estructural del consum intern que hi ha a l´interior de la zona euro hi ha hagut un canvi geogràfic en la destinació de les exportacions.
A més, països com Espanya i Portugal ja tenen superàvit en la seva balança comercial. I aquesta és la part que més preocupa a Summers, que per cert va ser el principal rival de Janet Yellen per reemplaçar Bernake.
La zona euro en conjunt ja té un superàvit significatiu en el seu compte corrent, i per créixer depèn de la demanda externa. Però d´on vindrà aquesta demanda? Perquè continuïn creixent tant les exportacions alemanyes com les espanyoles cal que alguns països tinguin dèficits comercials: ens ho diu l´aritmètica més bàsica. En el passat recent els deficitaris que han cobert l´increment de les exportacions dels dos països han estat els emergents, però d´ençà que la Reserva Federal ha començat a parlar de reduir la seva política de flexibilització monetària, els mercats han deixat de finançar els dèficits associats. Aquest és el motiu de l´estancament i les baixes expectatives de creixement.
Perquè creixin continuadament les exportacions calen compradors, fet que ens torna a una observació de fa anys de Paul Krugman: al final de la crisi financiera, a quin planeta exportarem tots? A Mart, potser?
L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 24 de novembre de 2013 en el suplement Dinero
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada