Un país per a vells?

La frase ha entrat en el vocabulari popular d´avui dia per formar part del títol d´una pel.lícula dirigida pels germans Coen. Però ara mateix sembla perfectament feta a mida per descriure el que està passant a la perifèria d´Europa, on la població és cada dia més vella, i els joves, a falta de feina, marxen a la recerca de millors oportunitats.

La realitat que s´amaga darrere d´aquest fenòmen sembla indiscutible: els joves estan sent el col.lectiu més castigat per la crisi. Atès aquest rerafons, no és sorprenent que les dades de l´Institut Nacional d´Estadística (INE) ens avisin que la població d´Espanya està disminuint, i principalment per l´emigració dels joves. Durant l´any 2012 es va reduir en 113.902 persones. Darrere d´aquesta xifra hi havia un saldo migratori negatiu de 162.390 persones. L´INE té previst que la població tornarà a caure el 2013, aquesta vegada en 242.440 persones amb un saldo migratori negatiu de gairebé 300.000;una acceleració bastant important sobre l´any anterior.

La gran recessió de 2012-2013 s´ha acabat, l´economia s´ha estabilitzat i fins i tot hi ha una lleugera tendència cap al creixement. S´ha evitat el pitjor, com a mínim de moment. Però sis anys després d´iniciar-se la crisi més gran de tota l´història de l´economia espanyola queden moltes preguntes encara obertes, entre elles la futura dinàmica de la població espanyola i quin impacte tindrà aquesta sobre l´economia. El país està atrapat en un tipus de cercle viciós: el que es guanya d´una banda es perd per l´altra, les exportacions pugen, el consum baixa i l´economia es troba en un punt mort. Mentrestant, la sortida de població en edat de treballar fa cada vegada més precari el futur del sistema de pensions. Aquest fràgil equilibri és realment preocupant, perquè segurament aguantarem mentres faci bon temps, pero que passarà en el moment que comenci a ploure?

L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 12 de gener de 2014 en el suplement Dinero