Rapsòdia ucraïnesa

No hi ha qui pugui quedar insensible davant les imatges de l´opositor ucraïnès Dmitro Bulàtov, que havia estat gairebé crucificat per uns desconeguts en un local subterrani de Kíev. Sona a l´Argentina de l´època de la dictadura i del Garage Olimpo.

Però darrere d´aquest trist esdeveniment s´amaga una realitat molt més dramàtica: el país s´està morint. Amb comptagotes, però s´està morint. De veritat.

Em refereixo en primer lloc al fet que el país s´ha tornat gairebé ingovernable per les fortes divisions internes que hi ha des de la desintegració de l´antiga Unió Soviètica.

Però més enllà d´aquesta circumstància, el veritable drama és que no hi ha millora creïble a la vista, ni solució ni sortida convincent.

El país està gairebé en fallida i mentrestant els que podrien canviar la situació, com que no aguanten més, estan abandonant el vaixell. S´estima que al voltant de mig milió de joves qualificats han marxat en els últims anys, i en un país de 45 milions d´habitants on la tasa de natalitat (1,3) és entre les més baixes d´Europa i on hi ha 200.000 morts més que naixements cada any, la pèrdua d´aquestes llavors del futur difícilment es pot suportar.

No sorprèn que el país pateixi una greu crisi econòmica, que amb prou feines creixi des del final de la crisi financera, i que necessiti urgentment ajut econòmic des de l´exterior abans que s´esgotin les seves reserves de divises.

El que és més preocupant és que fins i tot amb aquesta ajuda difícilment es vegi com el país pugui tirar endavant pels seus propis mitjans. En la Unió Europea s´ha parlat molt últimament del procediment per resoldre un banc fallit, però què farem quan aquest fenòmen d´insostenibilitat arribi a afectar tot un país?

Aquest és el repte que ens presenta la lenta implosió demogràfica que estan començant a patir certs països, i aquest és el veritable aclaparament que està vivint Ucraïna

L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 9 de febrer de 2014 en el suplement Dinero