El que baixa no sempre torna a pujar

El ball de números i arguments sobre els costos laborals a Espanya continua tant viu com sempre. Aquesta mateixa setmana l´Institut Nacional d´Estadística ha publicat el seu informe trimestral sobre aquets costos. La conclusió del INI va ser sorprenent: el cost laboral per hora efectiva augmenta un 2,3% en taxa anual. Llavors podem concloure que les pujades de salaris tornen, i que tot el discurs sobre el perill d´un període de deflació per com els salaris van baixant lleugerament no té cap fonament?

Un moment, un moment, senyors i senyores, abans d´arribar a un discurs tan contundent amb tanta rapidesa. Primer millor mirar el que diu la lletra petita.

Llegint amb deteniment l´informe, trobem l´explicació que el cost salarial per treballador i mes -que comprèn salari base, complements salarials, pagaments endarrerits i per hores extraordinàries i pagues extraordinàries- va pujar un 2,5% en taxa anual. Mentrestant, si s´exclou el factor variable dels salaris (pagues extraordinàries i retards) trobem que el cost salarial ordinari disminueix un 0,3%, una xifra més comprensible quan pensem en la tendència salarial que estem veient.

Què està passant,doncs? Primer cal tenir en compte que el resultat global està fortament distorsionat per la recuperació per part dels empleats públics de la paga de Nadal que es va anul.lar l´any anterior.

Segons els càlculs de l´Eurostat, aquest impacte significava una pujada salarial per hora treballada interanual d´un 13,6% al sector públic, mentre que els mateixos salaris en el business sector van baixar un 0,3%.

Segon, s´aprecia que, en la mesura que l´economia es recupera, els treballadors van fent més hores recuperant primes i pagaments per hores extres, amb la qual cosa compte amb la millora aconseguida en aquets famosos costos unitaris laborals, perquè l´única cosa segura aquí és que no tot en aquest món és el que sembla.

L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 23 de març de 2014 en el suplement Dinero