La terra promesa

Aquests dies han estat bastant moguts per a mi, amb la promoció del meu llibre Adiós a la crisi? Sobretot m´ha cridat l´atenció la insistència amb què m´han preguntat sobre la qüestió dels salaris: per què hi ha encara necessitat de baixar-los més? “¡Home, si fins i tot tu dius que hem sortit de la crisi!!”

Hem sortit de la crisi, hem creuat el cap d´Hornos i som a la terra promesa, encara que el país on ens trobem tampoc és el país que esperàvem quan patim aquelles tempestes a l´estret de Magallanes.

El que he percebut en contestar les preguntes és que el debat ha canviat. La famosa devaluació interna que jo defensava fa quatre anys ja està en marxa. La reforma laboral està fent la seva feina, i per l´efecte composicional d´edats, els salaris mitjans vant baixant lleugerament.

Aquest procés pot durar anys, i precisament aquí és on hi ha el problema, perquè la càrrega del canvi de model està mal distribuïda. Un 75% de la ciudadania ja està tirant endavant, mentre que un altre 25% està estancada en el no-res.

Per aquest motiu venia la sorprenent proposta de l´FMI de l´estiu passat d´abaixar sous i preus de cop, no simplement per recuperar competitividat sinó també per combatre l´exclusió social.

En comptes de pagar més impostos per mantenir les persones a casa seva sense poder fer res, rebaixem una mica els sous de tothom – de forma solidària- perquè aquestes persones puguin tornar a treballar.

De fet la pregunta que cal fer a la ciutadania és bastant senzilla: vols tenir més salari ara i més pensió més endavant?

Perquè això és el que hi ha, abaixar els salaris ara o baixar encara més les pensions més tard.

Des del 2008 són 165.000 espanyols els que s´han donat d´alta en el sistema de seguretat social britànic, i cada any n´arriben més que l´anterior. Aquesta hemorràgia, o la tallem de soca-rel ara mateix, o acabarà matant el futur de tots.

L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 9 de març de 2014 en el suplement Dinero