El darrer informe del INE sobre la població d´Espanya ha fet sorgir bastants comentaris en premsa, però n´hi ha un que a mi em sembla que no ha cridat suficientment l´atenció: al 2013, el nombre de residents alemanys i britànics va baixar en 43.000 i 88.000 respectivament.
Siguin quines siguin les explicacions, difícilment això pot ser una bona noticia en un país a on hi ha un excedent important d´habitatges costers a la venda, essent aquestes dues comunitats clients habituals.
Naturalment la gran majoria de les emigracions al 2013 -uns 400.000- són antics immigrants, que principalment abandonen el país per manca d´oportunitats laborals. Em dóna la sensació de que molts polítics miren aquestes xifres amb certa tranquilitat, pensant que cada persona que se´n va és una persona menys cercant feina. Però aquesta conclusió és massa simplista, perquè cada persona que deixa el país és un consumidor menys, i un contribuient en potència menys per a la Seguretat Social.
Està clar, si no ens importa el nivell de pensions en el futur, no hi ha problema al igual que tampoc ens importa quanta gent compra pa cada dia si no tenim una fleca o treballem per Panrico.
I si no tenim una casa de més per vendre algún dia, doncs encara millor.
De totes maneres, no será tant sols en el consum en el que aquesta pèrdua constant de persones es farà palès.
Per exemple, la producció industrial española va pujar un 0,9% en el primer trimestre en comparació amb l´any anterior. D´acord. Amb aquestes taxes segurament podrem assolir el nivel del 2010 arribat el 2020, però encara un 25% per sota del d´abans de la crisi. Es a dir, tot té un preu i davant el problema que la emigració representa estem sent massa complaents en tots els àmbits. Tenim recuperació, però el futur del país s´escapa de les mans cada dia que passa.
L'article que va publicar La Vanguardia el diumenge 11 de maig de 2014 en el suplement Dinero
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada